··
Seen from inside the fortressVist des de dins de la fortalesaVisto desde dentro de la fortaleza

Murcia, Spain · Under the KingdomMúrcia · Under the KingdomMurcia · Under the Kingdom

Everyone here has been up thereAquí tothom hi ha pujatAquí todos nos hemos subido ahí

Our report on the Christ of Monteagudo is out in CTXT. A hundred years of a monument that was raised, blown up and raised again, and of a village in the Murcian huerta that defends it, argues about it or ignores it. El nostre reportatge sobre el Crist de Monteagudo ja és a CTXT. Cent anys d’un monument aixecat, dinamitat i tornat a aixecar, i d’un poble de l’horta de Múrcia que el defensa, el discuteix o l’ignora. Nuestro reportaje sobre el Cristo de Monteagudo ya está en CTXT. Cien años de un monumento levantado, dinamitado y vuelto a levantar, y de un pueblo de la huerta de Murcia que lo defiende, lo discute o lo ignora.

Below
11th centuryThe fortress of the Wolf King, Ibn Mardanís, ruler of a taifa that reached from Almería to Valencia.
Above
14 metresA Christ on an iron frame. The second one. The first was dynamited on 24 November 1936.

You come in from Murcia on the N-340. On the side wall of a building at the entrance to the village, two men are painted. One wears a crown and holds a writing quill. The other, a turban and a silver dagger. And a sign: Monteagudo, frontier of kingdoms. It is the first thing the village says about itself, before the hill even comes into view.

The first Christ was a Sacred Heart by the sculptor Anastasio Martínez, unveiled on 31 October 1926, under the dictatorship of Primo de Rivera, paid for by a subscription among neighbours. Twenty tonnes. It lasted ten years. In September 1936, with the war under way, the town council voted to demolish it, and the blast came on 24 November. It fell backwards, away from the houses. The heart stayed, a hand stayed, and the head stayed, face down against the ground, where it still is. One eye can still be made out.

The head of the first Christ, dynamited in 1936, still among the ruins.

Fifteen years after that, in 1951, the village raised a second Christ on the same spot. It was sculpted by the son of the man who had made the first. Almost every household has a relative who worked on it. Climbing up was something else entirely.

“Everyone here has been up there. It was like a baptism. When you reached a certain age, your parents wouldn’t find out, but up you went.”

Eva, from the village

Underneath

María Dolores Abellán was born beside the Sacred Heart in 1955 and keeps the photographs of the first Christ in her house. She sleeps next to a window, and when she turns over in bed she is looking at it. Pepe Sanz climbed up through the hollow inside of the figure as a boy. He is eighty-nine and has not been back. A lawyer took the case to the Supreme Court twice. The question underneath the case is whether a Christ standing on a protected Andalusi monument is part of that heritage or in its way.

In the photograph María Dolores Abellán is holding, the hill is already without its Christ.

At the foot of the hill is the huerta. Abdul Adel arrived in Monteagudo in the last years of the peseta and has worked those fields ever since. He reads the plants and names them in both his languages, the spearmint that is naná, and the timija, his thyme. The channels that water the huerta have names in both languages too. Murcia’s acequia is Morocco’s saqiya, two forms of the same word. They were dug by people who prayed the way he does, before there was any Christ up there.

Rayan and Wassim climb up where the fence gives out. They are from Oulad Youssef, in Beni Mellal, which means the sons of Youssef. Rayan lives in Milan. Wassim was born in 2005. About the fortress they know, more or less, that it was Arab.

“The Christ belongs to the Spaniards from here.”

Wassim
Published in CTXT · in Spanish El Cristo de Monteagudo, cien años de un símbolo en pleito Read the full report

Under the Kingdom is an ongoing MÓN project on the material traces of memory in the Spanish landscape. This autumn the first Christ turns a hundred, and its demolition turns ninety. Nothing has been announced.

A sota
Segle XILa fortalesa del Rei Llop, Ibn Mardanís, senyor d’una taifa que anava d’Almeria a València.
A dalt
14 metresUn Crist sobre una estructura de ferro. El segon. El primer el van dinamitar el 24 de novembre de 1936.

S’hi entra des de Múrcia per la N-340. A la mitgera d’un edifici, a l’entrada del poble, hi ha pintats dos homes. Un porta corona i una ploma d’escriure. L’altre, turbant i una daga platejada. I un rètol: Monteagudo, frontera de regnes. És el primer que el poble diu de si mateix, abans que es vegi el turó.

El primer Crist era un Sagrat Cor de l’escultor Anastasio Martínez, inaugurat el 31 d’octubre de 1926, sota la dictadura de Primo de Rivera, pagat amb una subscripció entre veïns. Vint tones. Va durar deu anys. El setembre de 1936, ja en guerra, el ple municipal en va acordar la demolició, i la voladura va arribar el 24 de novembre. Va caure enrere, lluny de les cases. Va quedar el cor, va quedar una mà i va quedar el cap, de cara al terra, on encara és. Se li continua veient un ull.

El cap del primer Crist, dinamitat el 1936, encara entre les runes.

Quinze anys després, el 1951, el poble va aixecar un segon Crist al mateix lloc. El va fer el fill de l’home que havia fet el primer. Gairebé a cada casa hi ha un parent que hi va treballar. Pujar-hi era una altra cosa.

«Aquí tothom hi ha pujat. Era com el bateig. Quan arribaves a una edat, els pares no se n’havien d’assabentar, però hi pujaves.»

Eva, del poble

A sota

La María Dolores Abellán va néixer al costat del Cor de Jesús el 1955 i guarda a casa les fotografies del primer Crist. Dorm al costat d’una finestra i, en girar-se al llit, l’està veient. En Pepe Sanz va pujar de petit per l’interior buit de la figura. Té vuitanta-nou anys i no hi ha tornat. Un advocat va portar el cas dues vegades al Tribunal Suprem. La pregunta de fons és si un Crist plantat sobre un monument andalusí protegit forma part d’aquest patrimoni o li fa nosa.

A la fotografia que sosté la María Dolores Abellán, el turó ja és sense Crist.

Al peu del turó hi ha l’horta. L’Abdul Adel va arribar a Monteagudo els últims anys de la pesseta i des d’aleshores treballa aquells camps. Sap llegir les plantes i les anomena en les seves dues llengües, l’herba-sana que és naná, i la timija, la seva farigola. Les séquies que reguen l’horta també tenen nom en les dues llengües. La séquia de Múrcia és la saqiya del Marroc, dues formes de la mateixa paraula. Les van obrir persones que resaven com ell, abans que hi hagués cap Crist a dalt.

En Rayan i en Wassim pugen per on s’acaba la tanca. Són d’Oulad Youssef, a Beni Mellal, que vol dir els fills de Youssef. En Rayan viu a Milà. En Wassim va néixer el 2005. De la fortalesa saben, més o menys, que era àrab.

«El Crist és dels espanyols d’aquí.»

Wassim
Publicat a CTXT · en castellà El Cristo de Monteagudo, cien años de un símbolo en pleito Llegeix el reportatge sencer

Under the Kingdom és un projecte de MÓN en curs sobre les traces materials de la memòria al paisatge espanyol. Aquesta tardor el primer Crist fa cent anys, i la seva demolició en fa noranta. No hi ha res anunciat.

Debajo
Siglo XILa fortaleza del Rey Lobo, Ibn Mardanís, señor de una taifa que iba de Almería a Valencia.
Encima
14 metrosUn Cristo sobre un armazón de hierro. El segundo. El primero lo dinamitaron el 24 de noviembre de 1936.

Se entra desde Murcia por la N-340. En la medianera de un edificio, a la entrada del pueblo, hay pintados dos hombres. Uno lleva corona y una pluma de escribir. El otro, turbante y una daga plateada. Y un rótulo: Monteagudo, frontera de reinos. Es lo primero que el pueblo cuenta de sí mismo, antes de que se vea el cerro.

El primer Cristo era un Sagrado Corazón del escultor Anastasio Martínez, inaugurado el 31 de octubre de 1926, bajo la dictadura de Primo de Rivera, pagado con una suscripción entre vecinos. Veinte toneladas. Duró diez años. En septiembre de 1936, ya en guerra, el pleno municipal acordó su demolición, y la voladura llegó el 24 de noviembre. Cayó hacia atrás, lejos de las casas. Se quedó el corazón, se quedó una mano y quedó la cabeza, con la cara contra el suelo, donde sigue. Se le sigue viendo un ojo.

La cabeza del primer Cristo, dinamitado en 1936, aún entre las ruinas.

Quince años después, en 1951, el pueblo levantó un segundo Cristo en el mismo sitio. Lo hizo el hijo del hombre que había hecho el primero. En casi todas las casas hay un pariente que trabajó en aquello. Subir era otra cosa.

«Aquí todos nos hemos subido ahí. Era como el bautismo. Cuando llegabas a una edad, tus padres no se iban a enterar, pero tú subías.»

Eva, del pueblo

Debajo

María Dolores Abellán nació al lado del Corazón de Jesús en 1955 y guarda en casa las fotografías del primer Cristo. Duerme junto a una ventana y, al darse la vuelta en la cama, lo está viendo. Pepe Sanz subió de crío por el interior hueco de la figura. Tiene ochenta y nueve años y no ha vuelto. Un abogado llevó el caso dos veces al Tribunal Supremo. La pregunta de fondo es si un Cristo plantado sobre un monumento andalusí protegido forma parte de ese patrimonio o le estorba.

En la fotografía que sostiene María Dolores Abellán, el cerro ya está sin Cristo.

Al pie del cerro está la huerta. Abdul Adel llegó a Monteagudo en los últimos años de la peseta y desde entonces trabaja esos campos. Sabe leer las plantas y las nombra en sus dos lenguas, la hierbabuena que es naná, y la timija, su tomillo. Las acequias que riegan la huerta también tienen nombre en las dos. La acequia de Murcia es la saqiya de Marruecos, dos formas de la misma palabra. Las trazaron personas que rezaban como él, antes de que hubiera ningún Cristo en lo alto.

Rayan y Wassim suben por donde la valla se acaba. Son de Oulad Youssef, en Beni Mellal, que quiere decir los hijos de Youssef. Rayan vive en Milán. Wassim nació en 2005. De la fortaleza saben, más o menos, que era árabe.

«El Cristo es de los españoles de aquí.»

Wassim
Publicado en CTXT El Cristo de Monteagudo, cien años de un símbolo en pleito Leer el reportaje completo

Under the Kingdom es un proyecto de MÓN en curso sobre las huellas materiales de la memoria en el paisaje español. Este otoño el primer Cristo cumple cien años, y su demolición cumple noventa. No hay nada anunciado.

Related Posts

Privacy Preference Center